Autèntic renovador de la poesia basca, tant a nivell temàtic com formal, començà dins d’un fort hermetisme, però a finals dels anys 50, influït pel bertsolarisme, es tornà més populista. A aquesta darrera etapa pertany la sèrie Bazkaitarra (‘Biscaí’, 1959-60). Després seguí Maldan Behera (‘Costa avall’, 1960), considerada com la seva obra mestra. Amb Harri eta herri (‘Pedra i poble’, 1964),la seva poesia esdevingué més social, i en aquesta mateixa tendència continuà amb Euskal harria (‘La pedra basca’, 1967), Harrizko herri au (‘Aquest poble de pedra’, 1971) i Azken harria (‘Última pedra’, 1979). Intentà també renovar el teatre, conjugant avantguarda amb caràcter popular. Cal destacar Mugaldeko herrian eginikako tobera (‘Esquellotada en el poble fronterer’, 1961), Eta gure heriotzeko orduan (‘I en l’hora de nostra mort’, 1964), etc. Ha traduït també al basc obres de G. Celaya, B. de Otero, B. Brecht i altres.