De l’orde dominicà, fou professor de ciències (1886-98) i de teologia al convent dominicà de Sant Esteve de Salamanca i a Roma. En una primera època fou un fervorós convençut del valor apologètic de la ciència: El diluvio universal, demostrado por la geología (Vergara, 1891) i La evolución y la filosofía cristiana, del qual no arribà a publicar sinó els dos primers toms. El contacte, però, amb religioses contemplatives i la maduració del seu esperit el portaren a valorar cada vegada més les vies místiques: La evolución mística (1908), Cuestiones místicas (1916) i La verdadera mística tradicional (1926). El 1920 fundà la revista “La vida sobrenatural”.