S'interessà sobretot per dilemes morals que en les seves obres debaté amb un estil reposat, sobri, però ple d’al·lusions. Sovint, la dificultat de prendre partit i d’actuar n'és el nucli de l’argument, com en el recull de narracions Skon som krigaren bar (‘El calçat que duia el soldat’, 1943) i en les novel·les Plånbok berttappad (‘Cartera extraviada’, 1943) i Knekt och klerk (‘Soldat i clergue’, 1945). A Du själv (‘Tu mateix’, 1946) i Som svalorna (‘Com les orenetes’, 1950), entre altres, contraposa tipus humans units pel vincle amorós però oposats radicalment en altres aspectes. Posteriorment escriví Nätet (‘La xarxa’, 1962), Ett ett ett (‘Un, un, un’, 1964), Verkligen (‘Realment’, 1965) i Vies d’aigua (1974), a més de novel·les i teatre, sobretot per a la ràdio.