L’any 1902 s’instal·là a París. Hi romangué tres anys, i després viatjà per Itàlia i retornà a Bilbao, on dirigí el nou museu d’Art Modern (1924-27). A conseqüència de la guerra civil s’exilià a França i a Mèxic. Es dedicà preferentment a la pintura mural. La seva producció evolucionà des d’un cloisonnisme proper al de Xavier Gosé fins a un realisme social de profunda arrel ètnica, emparentat estilísticament amb el fauvisme i el cubisme (frescs del Banco de Bilbao de Madrid, 1921; Hombres del mar, al Museo de Arte Contemporáneo de Madrid, 1932, etc).