Realitzà una intensa activitat cultural, de caràcter eclèctic en les matèries i en la ideologia, i entre els seus socis figuraren alguns dels qui després foren escriptors importants del final del s XIX valencià (Vicent W. Querol, Teodor Llorente, Vicent Blasco Ibáñez). Publicà un “Boletín-Revista” (1870 i 1876). La radicalització política, produïda entorn de la guerra carlina del 1872-76, hi suscità diverses escissions que en provocaren la decadència. Encara subsistia vers el 1920.