Era concedit el dret de reformar els estats de l’imperi i de disposar que la religió de cada príncep fos obligatòria per als seus súbdits; el qui no l’acceptava podia emigrar sense danys ni en l’honor ni en els béns; les ciutats imperials reformades havien de respectar les minories catòliques. Reconeixia també als prínceps alemanys les terres de domini eclesiàstic que havien estat secularitzades fins al tractat de Passau (1552). L’arxiduc Ferran d’Àustria hi afegí l’anomenat reservatum ecclesiasticum, en virtut del qual els bisbes i els abats que passaven a la Reforma perdien l’ofici, les rendes i el territori.