En deu anys esdevingué el primer banc català comercial i industrial gràcies al sentit comercial dels seus fundadors, Evarist Fàbregas i els germans Eduard i Francesc Recasens. Arribà a tenir 64 oficines obertes. Obtingué el control del Banc de Reus i del Banc de Tortosa. L’activitat industrial del banc fou molt important. Participà decisivament en la constitució del Banco Exterior de España, del Banco de Crédito Local, de la Compañía Española de Petróleos, de la CAMPSA i de l’Alena. El 7 de juliol de 1931 presentà la suspensió de pagaments, seguida d’una liquidació desafortunada. Les causes d’aquesta fi foren la topada amb les autoritats de la República, que veien en el banc una empresa molt vinculada a la Dictadura, i un cert distanciament dels principals executius.