i Edvard Beneš | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Edvard Beneš

ciències polítiques polít i història hist
Polític txec.
Kožlany, Bohèmia, 28 de maig de 1884 — Sezimovo Ústí, Bohèmia, 3 de setembre de 1948

Doctor en dret, fou professor de la Universitat Txeca de Praga (1913). Aviat es convertí en un dels col·laboradors principals del líder nacionalista Tomáš G.Masaryk. Iniciada la Primera Guerra Mundial, anà a París i hi assumí el càrrec de secretari general del Consell Nacional Txecoslovac (1916), presidit per Masaryk. El 1918 notificà a les potències aliades la formació del govern provisional txecoslovac, del qual ocupava el càrrec de ministre d’afers estrangers. Presidí la delegació txecoslovaca que concorregué a la conferència de la Pau (París, 1919), a fi d’obtenir la separació d’Àustria. Participà activament en la preparació de la conferència de Ginebra i en la creació de la Petita Entesa. Fou membre (1923) i president (1935) del consell de la Societat de Nacions. Ocupà la cartera d’afers estrangers fins el 1935, any que fou elegit per a succeir a Masaryk en la presidència de la República. S'oposà coratjosament a les pretensions de l’Alemanya hitleriana sobre els Sudets. Però, quan veié que les potències aliades deixaven sola Txecoslovàquia, davant l’amenaça d’invasió, assumí personalment la responsabilitat d’una cessió sense combat. Dimití la presidència dies després (octubre del 1938) i s’exilià. Començada la Segona Guerra Mundial, formà a Londres, sota la seva presidència, un govern provisional txecoslovac, que fou reconegut per totes les potències aliades, inclosa l’URSS. Acabada la guerra, tornà a Praga com a president de la República, i fou constituït un govern de coalició presidit per Klement Gottwald, del partit comunista. No acceptà el cop d’estat comunista del 1948 i presentà la dimissió el 7 de juny del mateix any, tres mesos abans de morir.

Col·laboració: 
JaC
Llegir més...