i Théodore de Bèze | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Théodore de Bèze

historiografia historiog i protestantisme protest
Teòleg calvinista i historiador francès.
Vézélay, Borgonya, 1519 — Ginebra, 1605

El 1548 s’adherí públicament a la reforma i col·laborà amb Calví. Fou professor de teologia a l’acadèmia protestant de Ginebra i, a la mort de Calví, en fou nomenat rector. Participà en el col·loqui de Poissy (1561) i fou president del sínode de La Rochelle (1580). En les obres Confession de la foi chrétienne (1560) i Tractationes theologicae (1570-82) es mostrà seguidor fidel de Calví. Escriví l’encomiàstica Vita Calvini (1564) i Histoire eclésiastique des Églises réformées au royaume de France (1580). Publicà el text grec del Nou Testament (1565), considerat la primera edició crítica, per a la qual consultà disset manuscrits, i una segona edició, en la qual utilitzà el Codex Bezae, descobert per ell a Lió. Escriví, encara, De haereticis a civil magistratu puniendis (1554), contra Miquel Servet.

Llegir més...