Administrador del departament dels Pirineus Orientals i cap d’una companyia de milícies durant la Revolució Francesa, fou elegit diputat a la Convenció (1792). Afiliat a la fracció més moderada dels girondins, lluità contra els excessos de la repressió i el monopoli polític de París. Proscrit i empresonat, assolí d’escapar, però intentà, vanament, d’aixecar el país des de Lió; capturat prop de Bordeus, morí guillotinat.