Fill de Ramon de Blanes, que fou ambaixador a Roma, i d’Aldonça de Fenollet. Essent abat secular de Sant Feliu de Girona, fou elegit bisbe pel capítol valencià i ratificat per Innocenci VI. Celebrà sínodes el 1357 i el 1368, consagrà l’altar major de la catedral (1357) i impulsà l’edificació de l’aula capitular. Formà part del consell de regència de Catalunya quan Pere III passà a Sardenya el 1354. Era besoncle de Francesc de Blanes, bisbe de Barcelona.