Professor de francès —i rector des del 1947— de la Universitat d’Urbino, fou un dels exponents màxims de l’hermetisme ja en època de la revista em>Frontespizio, on publicà (1938) Letteratura come vita, que fou gairebé el manifest del grup editor. Aquest títol, que capgira la fórmula de G. D’Annunzio vita come letteratura, ja indica que es pretén copsar el text poètic com una realitat dinàmica, interpretable no mitjançant operacions filològiques, sinó en funció de les exigències espirituals del lector. És, doncs, una manifestació d’existencialisme catòlic. De la seva obra cal recordar Della letteratura e altri saggi (1953), La religione di Serra (1967) i Aspettando il vento (1976). El 1945 publicà un estudi i traducció de poesies de F. García Lorca. Són molt freqüents les seves col·laboracions en el diari La Repubblica.