i Francesc Pelagi Briz i Fernández | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Francesc Pelagi Briz i Fernández

folklore folk, arts gràfiques gràf i literatura lit
Escriptor romàntic, editor i folklorista.
Barcelona, 1839 — Barcelona, 1889

En una primera etapa col·laborà en La Revista de Cataluña i fundà El Novelista Popular, col·lecció per a la qual traduí obres de Dumas, Goethe, Hugo, etc. Esdevingut element actiu de la Renaixença, el 1869 fou proclamat mestre en gai saber, i el 1875 actuà de president dels Jocs Florals. Propugnà l’ús exclusiu del català en la producció literària, i fou un dels iniciadors del moviment catalanista. Fundà i dirigí Calendari Català (1865-82), la revista quinzenal Lo Gai Saber (1868-69; 1878-82) i La Gramalla (1870). Publicà diversos reculls poètics (El brot d’acs, 1866; Flors i violes, 1870; El llibre del cor meu, 1874; Primaveres, 1881, etc) i tres poemes llargs: La masia dels amors (1866), d’influència mistraliana, i L’Orientada i Cap de Ferro (1889), on glorificà les gestes catalanes. Escriví també una novel·la històrica, Lo coronel d’Anjou (1872), dos reculls de narracions i llegendes (La panolla, 1873; i La roja, 1876) i dos volums miscel·lanis per a infants (El llibre dels àngels, 1865; El llibre dels nois, 1869). Per al teatre escriví drames històrics (Bac de Roda, 1868; Miquel Rius, 1870), comèdies de costums (La creu de plata, 1866; Les males llengües, 1871; La pinya d’or, 1878; La falç, 1878), etc. Divulgà el folklore català amb els reculls Cançons de la terra (1866-84) i Endevinalles populars catalanes (1882). Editor de texts amb mètode insegur, féu conèixer El llibre de les dones de Jaume Roig (1865), Lo llibre dels poetes. Cançoner d’obres rimades dels segles XII al XVIII (1867) i el Jardinet d’orats (1869).

Col·laboració: 
JBJ
Llegir més...