Bugarra

Municipi dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià, que s’estén a banda i banda del Túria; el terme és accidentat pels contraforts de la serra de Xiva.

Unes tres cinquenes parts del territori són ocupades per la vegetació natural (pasturatges). L’agricultura és predominantment de secà; el regadiu aprofita les aigües del Túria a través de diverses séquies, i produeix fruita i hortalisses; els conreus principals són el de la vinya (428 ha), que produeix vi de bona qualitat, de garrofers, d’oliveres i d’ametllers. Les terres de conreu són explotades principalment pels propietaris. Hi ha bestiar oví i cabrum. Hi ha dues mines de caolí, que és transformat a Llíria. El poble (825 h agl [2006]; 152 m alt.), a la riba esquerra del Túria, era un lloc de moriscs, annex des del 1541 del terme de Pedralba (el 1602 tenia 47 focs), al qual pertangué eclesiàsticament fins el 1902. La senyoria pertanyia als ducs de Vilafermosa. L’església parroquial (Sant Joan Baptista) és del final del s XVII.