Descendent d’una nissaga de mestres d’obres i fusters de Sant Andreu de Palomar, fou un dels primers arquitectes titulats per la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid (vers el 1839). És autor, juntament amb Josep Mas i Vila, del mercat de Santa Caterina (1847) i, conjuntament amb Francesc Vila, del bloc de cases dit els Porxos d’En Xifré, erigit el 1836 davant la Llotja i molt representatiu de les orientacions urbanístiques de l’època: el pòrtic d’arcuacions sobre pilars que li han donat nom es contraposa a cossos cortina (els cantoners i el central) amb pilastres jòniques, i sectors entrats amb elements enfondits. També reconstruí l’antic hospital d’Arenys de Mar (1849), per encàrrec de Josep Xifré i Casa, i és autor de la porxada neoclàssica inacabada del mercat de Sant Josep (o de la Boqueria), a la plaça de Sant Galdric. A més, es conserven més de 122 expedients d’obres a la Ciutat Comtal, centrades al Raval i a Ciutat Vella, especialment habitatges, màquines de vapor per a fàbriques, etc. L’últim projecte (1869) són els plànols per a l’emplaçament de l’església de la Concepció, des del carrer de Jonqueres a la confluència del carrer d’Aragó amb el de Roger de Llúria.