Ordenat sacerdot a Barcelona (1901), fou director literari de l’editorial catòlica Subirana (1906). El 1918 fou nomenat passioner, ofici que el relacionà amb els pobres i els malalts de la parròquia de Sant Josep, al Barri Xinès de Barcelona. Fruit del seu treball pastoral en aquest ambient, publicà El colectivismo y la ortodoxia católica (1928), que suscità una àmplia polèmica entorn de molts dels seus conceptes, que s’apartaven del punt de vista catòlic tradicional. Col·laborà en el diari El Matí i en les revistes La Paraula Cristiana i Cuestiones Sociales. Després de la Guerra Civil de 1936-39, condicionat per aquest esdeveniment, publicà Cartas de combate en defensa de la fe, dirigidas a las juventudes cristianas (1940).