i Pere Casaldàliga i Pla | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Pere Casaldàliga i Pla

Pere Casaldàliga i Pla
© Presidència de la Generalitat/R.Moreno
història eclesiàstica hist ecl
Eclesiàstic.
Balsareny, Bages, 1928

Estudià a la Gleva i a Vic i ingressà a l’orde dels claretians. Ordenat sacerdot el 1952, exercí diversos ministeris a Sabadell, Barcelona, Barbastre i Madrid, fins que el 1968 acceptà l’encàrrec de fundar una missió claretiana al Brasil. Consagrat bisbe el 1971, fou encarregat de la prelatura de São Félix do Araguaia, on ha dut a terme una intensa activitat pastoral, caracteritzada per la defensa dels febles davant les injustícies dels poderosos, actitud que li ha valgut sovint l’animadversió dels governants i àdhuc la d’alguns eclesiàstics. Presentà la seva renúncia com a bisbe de São Félix do Araguaia el 2003, quan complí 75 anys, tal com dicten les normes canòniques. La renúncia li fou acceptada el 2005. Juntament amb el nomenament del nou bisbe, el nunci del Vaticà al Brasil demanà a Casaldàliga que abandonés la diòcesi. Considerat un dels seguidors més convençuts de la teologia de l’alliberament, té una extensa producció literària en català, castellà i portuguès. Entre les seves obres publicades, hi ha Yo creo en la justicia y en la esperanza (1975), Pere Llibertat (1978), Aïrada esperança (1978), Cartas a mis amigos (1992), Sonetos neobíblicos, precisamente (1996), Evangelio y Revolución i Amerindia, Morte e Vida (2000). El 1997 l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya li concedí el premi per la Pau per la seva tasca en favor dels indígenes de Mato Grosso, al Brasil, i al març de 2006 rebé el Premi Internacional Catalunya.

Col·laboració: 
JLlo
Llegir més...