Després d’una etapa (1908-11) definible com a al·legòrica i d’una altra (1911-15) en què s’interessà pel moviment futurista, assolí un equilibri molt personal entre forma i color, influït per Cézanne (Retrat de la Germana, Museo Civico, Torí). Al decenni del 1930 derivà cap a l’art abstracte.