És autor d’una novel·la d’aventures, en part autobiogràfica, Poema trágico del español Gerardo y desengaño del amor lascivo (1615). Processat diverses vegades per la seva vida irregular i per aventures amoroses, estigué a la presó, fou condemnat a galeres, càstig que li fou canviat per l’estranyament de la cort. Visqué a Saragossa, on publicà Historia apologética de los sucesos del reino de Aragón... 1591 a 1592 (1622), obra que, malgrat mostrar-se partidària del partit reial, desagradà a la cort (el llibre fou retirat), i les novel·letes Historias peregrinas y ejemplares (1623). Passà a Lisboa, i allí publicà la novel·la d’amor Varia fortuna del soldado Píndaro (1626), primera mostra important de la transició de la novel·la picaresca a la d’aventures, i Historia de Don Felipe IV, rey de las Españas (1631), en defensa de la política d’Olivares, llibre que li valgué l’aixecament de l’exili i el nomenament de cronista del rei. Sota el pseudònim de Gerardo Hispano publicà, encara, Francia engañada, Francia respondida (1635), rèplica als manifests francesos del 1634 i el 1635.