Fou professor d’hebreu i de grec del seminari de Barcelona des del 1884, i prefecte d’estudis en 1905-17. Publicà, entre altres obres, Efemérides para la historia del Seminario Conciliar de Barcelona: El seminario de Montalegre 1593-1772 (1908), el seu discurs d’ingrés a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1899), Antología sobre la profecía de Jeremías, i una versió catalana medieval dels Ensenyaments de bona parleria de Brunet Llatí. Tingué ressò la seva ponència al I Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1907) sobre Importància de l’ortografia: necessitat d’equilibrar l’element fonètic amb l’etimològic.