Comprenia dos representants de les centrals sindicals, vuit dels diversos moviments de la resistència i sis dels partits polítics. Presidit de primer per Jean Moulin i, després del seu arrest i de la seva mort, per Georges Bidault, es consagrà essencialment a la lluita immediata contra l’ocupant per mitjà de la unió de tots els moviments clandestins de resistència i l’establiment d’un pla de reformes de caire social (sobretot nacionalitzacions), que calia aplicar després de l’alliberament de França.