El terme és drenat per la riera de Sant Julià; la séquia o canal de Corbera, als regadius de la dreta de la Tet, en forma el límit septentrional. La població, que es mantingué al voltant dels 1 500 h durant la primera meitat del s XIX, restà reduïda després de la segregació de Corbera de les Cabanes, el 1856, a 997 h, i a partir d’aleshores inicià un procés de despoblament. Els darrers decennis s’ha estabilitzat, al voltant dels 400 h. Hi ha una superfície agrícola útil de 189 ha. Predominen els arbres fruiters (127 ha de presseguers), seguits de les hortalisses (52 ha) i de la vinya (47 ha). Les pastures als erms i brolles dels Aspres han estat abandonades. L’antic poble, actual barri de Corbera d’Amunt (o de Munt), és a 292 m alt, al coster d’un turó, damunt el qual hi ha l’antic castell de Corbera, recentment restaurat; les cases foren abandonades, i al peu del turó anà sorgint el barri dels Cortals (324 h agl i 96 h diss [1982]), actual cap del municipi. Els dos nuclis pertanyen a la parròquia de Santa Maria, església emplaçada al lloc de l’antiga capella del castell; iniciada el 1661, fou acabada a partir del 1681. L’antiga església parroquial (Sant Pere) és coneguda per Sant Pere del Bosc.