Es doctorà en dret a la Universitat de Lleida, on fou catedràtic de dret romà (1650). Fiscal patrimonial a Sardenya i després a Barcelona, i regent de l’audiència de Catalunya. És autor de Decisiones cancellarii et Sacri Regni Senatus Cathaloniae (1661-65), important per al coneixement de la legislació dels estats de la corona catalanoaragonesa i del dret canònic, reeditada a Lió (1692) i Venècia (1727), i d’un Alegado en defensa del patronat reial, contra l’abat del monestir de Bellpuig de les Avellanes (1671).