Es formà a Buenos Aires, al Cercle de Sant Lluc de Barcelona i al FAD. Fou amic i company de Joan Sandalines i Sebastià Gasch. Des del 1928 exposà a Barcelona i, a la postguerra, també a Mallorca. Fou premiat al concurs dels Jocs Mediterranis (1955). Contra l’academicisme avantguardista i l’art per l’art, pintà temes de treball, miserables, prostitutes, immigrats, i ha estat considerat com el millor representant del realisme social a Catalunya. En la seva producció cal distingir tres etapes: fins el 1938, relacionada amb el cubisme (La Fresnaye i Léger), la del 1939 al 1958, més propera a Marie Blanchard, i la tercera, motivada pel seu fracàs davant la crítica oficial, d’una banda, i davant la nova avantguarda, de l’altra, i en la qual defugí tota manifestació pública i féu obres de tècnica més convencional i temàtica més crua, parcialment recollides en l’exposició retrospectiva del 1966, a Barcelona.