Se subtitulava “satíric, literari, teatral, esportiu i mundà”. El català només hi servia com a element folklòric expressiu. A la fi del 1916 prengué una orientació política, defensà les idees socialistes i lluità contra el xovinisme, el nacionalisme i el ministre, i posteriorment cap de govern francès G.Clemenceau. A partir del 1930 fou succeït per Le Cri Socialiste.