La inquietud, palesada ja dies abans i dirigida pel franciscà Joan Martí, és concretà el dia 23, a l’arribada de les notícies de Baiona, amb una manifestació des de la plaça de les Panses a la ciutadella i al palau reial; foren presos uns carros de moneda destinats al govern de Murat i conduïts al palau del comte de Cervelló, que fou aclamat cap militar. El franciscà Joan Rico, que prengué la iniciativa des d’aquell moment, arengà la gent i organitzà una nova i nombrosíssima manifestació que es dirigí vers l’audiència, on hi havia reunides les autoritats, les quals, atemorides, proclamaren l’allistament general. Fou aleshores que el palleter Vicent Domènec, amb una bandera feta amb una canya i la seva faixa vermella, es dirigí al mercat, on, enfilat en una cadira, estripà paper segellat amb l’efígie de Murat tot dient: “Un pobre palleter li declara la guerra a Napoleon; viva Ferran VII i muiren els traïdors!", crit que ha esdevingut símbol del moviment.
El dia 24, descobertes les cartes de les autoritats a Madrid (entre les quals una del capità general, comte de la Conquista, demanant tropes per a sufocar la rebel·lió), hi hagué una altra manifestació, controlada pel militar González Moreno, l’advocat Manuel Cortès i els germans Bertran de Lis, els quals, amb Joan Rico, obtingueren permís per a escorcollar la ciutadella, però foren agafats per la multitud. González Moreno fou nomenat comandant del poble sobirà. El dia 25, les autoritats, després de parlamentar amb Joan Rico i Manuel Cortès com a representants populars, acceptaren la constitució de la Junta Suprema de Govern del Regne de València.