Defugint l’amor d’Apol·lo, que la perseguia incessantment, fou convertida pel seu pare en llorer, del qual esdevingué símbol des d’aleshores. Hom la considera també filla de Gea, la Terra. La història de Dafne ha inspirat diverses òperes, entre les quals es destaquen la de Jacopo Peri (Dafne), considerada per alguns com la primera òpera (1597), la de Caccini (~1600), perduda, la de Heinrich Schütz, primera òpera alemanya (1627), també perduda, la d’Emmanuele Rincon d’Astorga (Dafni), drama pastoral representat a Barcelona el 1709 davant el rei arxiduc Carles III i la seva muller, i la de Richard Strauss (Daphne), estrenada el 1938. Aquesta figura mitològica fou igualment el tema central d’obres de pintors i escultors: Giorgione (Seminario Patriarcale, Venècia), Tiepolo (Musée du Louvre, París), Bernini (Villa Borghese, Roma), etc.