Della Scala

Llinatge gibel·lí d’origen obscur que regí Verona als ssXIII i XIV.

Assolí el govern de la ciutat cap al 1260, quan Leonardo Della Scala, dit Mastino I (assassinat el 1277), esdevingué podestà del popolo. Ell i els seus successors —Alberto I Della Scala (mort el 1301), germà seu, Bartolomeo I Della Scala (mort el 1304) i Alboino I Della Scala (mort el 1311), fills d’Alberto I— foren els forjadors de la senyoria veronesa, erigida en defensora de la menestralia enfront dels atacs de la noblesa foragitada de la ciutat. Una nova etapa en la trajectòria dels Della Scala, caracteritzada per la temptativa de fer de llur senyoria l’estat hegemònic del nord d’Itàlia, s’obrí amb l’altre fill d’Alberto I, Cangrande I Della Scala (mort el (1329), capità general de la Lliga Gibel·lina (1318), conqueridor de Vicenza, Feltre, Belluno, Pàdua i Treviso, que fou lloat per Dant. El seu nebot i successor, Mastino II Della Scala (mort el 1351), fill d’Alboino I, prosseguí aquesta política expansiva i sotmeté Brescia, Parma i Lucca (1335), la qual cosa suscità l’hostilitat dels seus veïns: Venècia, els Visconti, els Este, els Gonzaga i Florència es coalitzaren, el venceren (1339) i reduïren els seus dominis a Verona i Vicenza. La seva filla Regina Della Scala (morta el 1384) es casà amb Bernabò Visconti, senyor de Milà, on el 1381 erigí l’església de Santa Maria della Scala damunt el terreny de la qual fou erigit (1776) el Teatro alla Scala. El germà d’aquesta, Cansignorio I Della Scala (mort el 1375), es casà amb Agnès d’Anjou-Durazzo i, en temps de llur fill Antonio I Della Scala (mort el 1388), es consumà la davallada de la família amb la presa de Verona per Gian Galeazzo Visconti (1387). Guglielmo I Della Scala (mort el 1404), fill natural de Cangrande II Della Scala (assassinat el 1359), aconseguí de recuperar Verona el 1404, però morí al cap de pocs dies. El seu fill Paolo Della Scala (mort després del 1438) s’establí a Baviera, on la seva descendència s’extingí el 1598. Un Lorenzo Della Scala no identificat es casà (s XIV) amb Violante de Antillon, filla de Sancho de Antillon i d’Elionor d’Urgell.