Estudià humanitats a Nàpols. A Mallorca fou deixeble de Pere Daguí, a qui succeí en la càtedra de filosofia lul·liana el 1500. Amic de Bernat de Boïl, sostingué amb aquest, des del 1484, una activa correspondència, en llatí, sobre temes humanístics i procurà d’introduir-lo en la doctrina lul·liana. Defensor de la creença en la Immaculada Concepció, el 1487 participà en el certamen valencià convocat per Ferran Dies, en honor d’aquesta advocació mariana, amb poesies en llatí i en català, i escriví un opuscle teològic sobre el tema concepcionista. Deixà, igualment inèdits, un tractat místic, De contemplatione, i un d’apologia del lul·lisme: Defensorium doctrinae B. Raymundi Lulli.