Ensenyà a la Universitat d’Alcalá i fou confessor del rei Carles II. Escampà (1699) la idea que el rei estava embruixat per obra de la reina. Perseguit per la inquisició, tribunal del qual era membre, fugí a Roma, on fou detingut per l’ambaixador de la corona de Castella. Processat després de la mort de Carles II, fou declarat innocent sota la influència de Felip V (1704). El seu procés fou publicat en 1787-88.