Doctor en lletres, llicenciat en dret i membre de l’Academia Española, fou catedràtic de literatura castellana a l’Institut Jaume Balmes de Barcelona i director de l’Institut del Teatre de Barcelona. Integrat en principi en el moviment avantguardista català, col·laborà en el primer —i únic— Full Groc (1929), amb Sebastià Gasch i Lluís Montanyà. La seva bibliografia, majoritàriament en castellà, sobrepassa el centenar de títols: assaig, història literària, biografia, viatges, poesia, llibres de text, etc. Fou un arquetípic homme de lettres que se serví amb elegància i coneixement de les idees literàries. També, com Xènius o Ortega y Gasset, es proposà de divulgar el seu pensament estètic, no solament a través de llibres, sinó per mitjà de la premsa periòdica. Cal destacar els seus estudis sobre el Romanticisme, el Modernisme, la generació castellana del 1898 i l’avantguarda. De la seva vintena de llibres en català sobresurten L’avantguardisme a Catalunya (1930), De literatura catalana (1956) i La defenestració de Xènius (1967). És germà dels escriptors Ferran i Aurora Díaz-Plaja
Guillem Díaz-Plaja i Contestí
© Fototeca.cat
Escriptor.