Membre actiu de la resistència contra el nazisme, fou membre destacat de la Bekennende Kirche, bisbe de Berlín (1945-66), president de l’Església evangèlica alemanya (1949-61) i copresident del Consell Ecumènic de les Esglésies (1954-61). Entre les seves obres cal destacar Vaterunser. Umrisse zu einer Geschichte des Gebets (‘Parenostre. Esbós per a una història de l’oració’, 1903) i Obrigkeit (‘Autoritat’, 1963), que, per la seva crítica dels totalitarismes, li portà dificultats per part del règim socialista de la República Democràtica Alemanya.