Ingressà a la Congregació de la Missió de Sant Vicenç de Paül l’any 1832. Continuà la seva formació a París, on estudià teologia. Més tard, el 1837, fou destinat a Nova Orleans (EUA), on, acabats els estudis al seminari de Barrens, fou ordenat sacerdot el 1839; exercí com a professor i rector del mateix seminari. Posteriorment, fou destinat a Cape Girardeau per fundar-hi el Col·legi de Sant Vicenç de Paül, els plans del qual ell mateix havia fet. El 1845 s’establí a Filadèlfia per exercir el càrrec de rector del seminari diocesà. El 1860 fou consagrat bisbe de Pittsburgh (Pennsilvània), on feu construir nombroses esglésies, escoles i cases de beneficència. El 1867 anà a Roma, i un any més tard assistí al I Concili vaticà (1870), on s’adherí a una minoria de l’episcopat que es manifestà en contra de la proclamació del dogma de la infal·libilitat pontifícia. En acabar el concili, renuncià el bisbat i la seva seu de Pittsburgh. Refusà en tot moment l’oferiment vaticà de ser arquebisbe de Califòrnia i fins i tot, també, el posterior cardenalat ofert pel papa Pius IX. El 1877 retornà a Catalunya i es retirà a Tarragona.