Intentà d’ampliar la base representativa de l’estat, puix que hi pervisqué la legislació anterior a la independència. Fou nomenat governador per una convenció reunida per ell (1841) per tal d’elaborar una constitució, a la qual les autoritats n'oposaren una de més moderada, mentre condemnaven la iniciativa unilateral de Dorr, que es revoltà (1841-42). Fou derrotat i condemnat a cadena perpètua (1844). Obtingué la llibertat el 1845, i el 1851 recuperà els plens drets de ciutadania.