Professor a Lilla, Rennes i Bordeus, investigà sobre la història de la ciència i de la cosmologia, tot basant-se en les seves concepcions filosòfiques, de caràcter positivista: segons ell, qualsevol teoria física és un sistema de proposicions matemàtiques deduïdes d’un petit nombre de principis, l’objecte dels quals és de representar, de la forma més simple, completa i exacta possible, un conjunt de lleis experimentals. Entre les seves obres cal destacar La théorie physique, son objet et sa structure (1906), Études sur Léonard de Vinci (1906-13) i Le Système du monde. Histoire des doctrines cosmologiques de Platon à Copernic (10 volums, 1913-59).