Durant la guerra Gran lluità a favor de la República Francesa i formà part de l’estat major del general Dugommier (1794). Vers el 1796 fundà la casa comercial Durand, que s’expandí aviat i establí sucursals a Narbona (1802), Barcelona (1805), París, etc, alhora que creava una xarxa d’agents comercials que arribava fins a Odessa. Durant la guerra del Francès assolí beneficis immensos amb el proveïment de queviures a les tropes franceses de Barcelona. El 1816 fou elegit representant dels Pirineus Orientals a la cambra de diputats de París, on formà part de la fracció reialista constitucional. Fou reelegit cada tres anys fins el 1830; la revolució d’aquest any l’inclinà pel partit de Lluís Felip de França, però, derrotat, abandonà la política. Aquests anys assolí, malgrat les dificultats, la introducció dels vins del Rosselló a Anglaterra i a les seves colònies i als EUA. En morir deixà la casa comercial als seus fills Adolf i Justí Durand (Perpinyà 1798 — el Masdéu, Rosselló 1889), el darrer dels quals intervingué activament en política i ajudà el finançament de la xarxa ferroviària francesa.