Germà de Feliu i de Francesc Elias i Bracons. Col·laborà a Nanu (1915), La Campana de Gràcia, L’Esquella de la Torratxa, Papitu, etc., amb el pseudònim Anem. Residí a París en 1920-31; en tornar-ne, es dedicà principalment al teatre amb obres de caràcter cosmopolita, una mica superficials, amb les quals assolí força èxits: Madame (1932), Montparnasse (1934), Lilí vol viure (1935). Amb la represa del teatre català, assolí nous èxits: Baltasar (1948), Bala perduda (1951), Joc de dames (1952) i Comèdia de dones (1953). Deixà inèdit un nomenclàtor de manufactures i marques de ceràmica de tot el món, il·lustrat.