Publicà en castellà Lejos de casa (1967) i Cruzar una calle para escaparse de casa (1968), reculls excepcionals adscrits al realisme líric i de preocupacions socials de l’època. Després de 20 boyards papel maíz (1974), no tornà a publicar en castellà, tot i traduir prolíficament a aquella llengua, especialment narrativa francesa.
En català es donà a conèixer amb Per a un duc Bach escriví música d’orgue, a Weimar (1971, premi Carles Riba 1970), sense modificar la tònica dels anteriors reculls. Amb Ideari a la recerca de la fruita tendra (1976) encetà un to més irònic i meditatiu. Conreà també la novel·la amb La dona del capità (1977) i Descomposicions (1980), una visió crítica de la societat del moment. Pòstumament, fou publicat el darrer volum poètic Davant del fet com si no hi fos (1982).