Rebé influències de l’impressionisme i de la pintura nabí. Vers el 1879 començà un expressionisme propi, d’arrel profundament flamenca, que culminà en l'Entrada de Crist a Brussel·les (1889, museu d’Anvers). A partir d’aquesta obra derivà vers una pintura d’escenes tumultuoses i extravagants, en la qual es barregen formes acolorides i amuntegades i figuren retrats de personatges de la societat contemporània barrejats amb esquelets i màscares: La vella de les màscares (1889, col·lecció particular), Crist apaivaga la tempesta (1891, museu Ensor, Oostende), etc. Pintà també natures mortes i escenes d’interiors burgesos, tot fent gala d’una punyent caricatura relacionable amb la del Bosch, però més romàntica i ferotge. Féu sèries de gravats (1860-89 i 1896-99) i participà en la fundació del Cercle dels XX i, quan aquest es dissolgué, en la de La Libre Esthétique (1893), on exposà periòdicament la seva obra, sempre discutida, car, a partir del 1895, l’autor començà a copiar-se; la seva producció començà a ésser apreciada per burgesos i autoritats.
Les màscares escandalitzades (1883), de James Ensor
© Fototeca.cat
Pintor flamenc.