Estudià filosofia i dret a la Universitat de València. Ocupà el càrrec de jurisconsult de la casa del duc d’Alba i de Llíria. Liberal, fou empresonat el 1829 i estigué a la presó 26 mesos; el 1836 fou obligat per les tropes carlines a passar a València, on començà, el 1840, la redacció del Diccionario valenciano-castellano, acabat el 1850 i publicat el 1851 gràcies a l’ajut de la Societat Econòmica d’Amics del País de València, a la qual dedicà l’obra. Se'n féu una segona edició el 1871 i una tercera el 1887 per una societat de literats sota la direcció de Constantí Llombart, la qual, a més d’ésser notablement corregida i augmentada, inclou una biografia de l’autor i un assaig d’ortografia catalana.