Situació i presentació
El sector meridional és accidentat pels contraforts nord-orientals de les serres de Sant Patllari i del Ginestar. El límit occidental del municipi ressegueix el camí de Banyoles a Dosquers, a ponent del qual hi ha el terme de Serinyà. El límit meridional amb Fontcoberta passa pel torrent de Centenys, que s’uneix amb la riera de la Farga; a l’aiguabarreig de les dues rieres comença el límit termenal de llevant amb Vilademuls que, més al N, passa vora Ca n’Aiats, fins arribar vora el mas de la Plana, on el límit del terme d’Esponellà torç vers l’W confrontant amb el terme de Cabanelles (Alt Empordà), travessant el Fluvià i encloent una petita part de la plana de la vorera esquerra del Fluvià, on hi ha algunes masies, entre les quals la Torre, Can Ballard, Mas dels Planells, Mas Secret, Can Carreter del Pi i Can Bosquera, així com el veïnat que les aplega anomenat de les Caselles.
El municipi és drenat pel Fluvià i pel seu afluent el torrent d’Espolla, nascut a l’estany d’Espolla. La part accidentada del terme és coberta de boscos de pins i alzines.
El terme comprèn els pobles d’Esponellà, cap del municipi, Centenys i Vilert, i els veïnats de les Anglades, les Caselles, Batllori, Borrell, Brunsó i Martís. Esponellà és ben comunicat, per tal com hi passa la carretera local de Banyoles a Navata, que enllaça amb la N-260 de Portbou a Sant Jaume de Llierca. Al poble mateix d’Esponellà s’inicia la carretera que duu a Bàscara, on pot enllaçar amb la N-II de Barcelona a la Jonquera.
La població i l’economia
El primer cens de població (esponellanencs) de vers el 1380 assenyalava 24 focs a Esponellà, 12 dels quals eren d’eclesiàstics, 10 de ciutadans i 2 d’aloers. El 1553 hi havia 73 focs. Al cens del 1787 s enregistrà una població de 468 h. El 1860 n’hi havia 995, dels quals 34 famílies habitaven al cap de municipi, 37 al veïnat de les Anglades, 25 al poble de Batllori, 14 al veïnat de les Caselles, 28 a Martís, 19 a Centenys i 34 a Vilert. L’any 1900, amb 759 h, la població inicià una davallada progressiva (710 h el 1930, 599 h el 1960, 499 h el 1970, 374 h el 1981), aturada durant la dècada de 1990 (380 h el 1990 i 398 h el 1999). Amb el canvi de segle la població passà dels 369 h el 2001 als 432 h el 2005.
L’agricultura és de secà, ja que l’orografia fa difícil l’aprofitament de les aigües del Fluvià. S’hi produeixen sobretot cereals (ordi i blat), farratge i gira-sol. La vinya s’ha perdut totalment. Destaquen les granges avícoles i porcines, per bé que també hi ha bestiar oví i boví. Càmpings i residències casa de pagès cobreixen l’oferta d’allotjaments d’un sector turístic en expansió.
El poble d’Esponellà
El poble d’Esponellà (142 m i 154 h el 2006) és situat a la part septentrional del terme, vora la riba dreta del Fluvià. La seva església parroquial és dedicada a sant Cebrià. El lloc i l’església són documentats el 921. Aquest document parla d’un judici o mall celebrat dins l’església parroquial (Sancti Cipriani... basilica in villa Espondiliano), al qual assistiren les més altes dignitats del comtat de Besalú: el comte Miró, acompanyat dels vescomtes Seguer i Ènnec, el bisbe de Girona Guiu, i molts altres notables i prohoms. El judici tractava del reconeixement, a favor del bisbe, de l’honor de Bàscara, que els testimonis juraren damunt les relíquies de l’altar de Sant Cebrià. L’edifici, d’origen romànic, va ser modificat als segles XV i XVI, reforma atribuïble als Corbera, almenys la de la façana, on hi ha el seu escut d’armes. Conserva encara l’absis semicircular primitiu sobrealçat. S’hi conserven dues escultures de la Mare de Déu, una de fusta i l’altra d’alabastre, del segle XIV. El monestir de Sant Vicenç de Besalú posseí algunes terres a la parròquia d’Esponellà, que li foren donades pel comte Bernat Tallaferro l’any 1000, entre les quals es destaca el mas Grimau (a Spondiliano).
Del castell d’Esponellà, que centra la història del lloc, en resten part dels murs que formen diferents recintes. A Esponellà hi ha algunes cases pairals lligades a famílies il·lustres com els Girgós, els Tria o Tries i els Martís. El pont d’Esponellà no té res a veure amb un suposat pont romà que servís l’estrada romana interior. La primera notícia certa de l’ús del pont és de la senyora del lloc, Sibil·la de Vilademuls, la qual, el 1392, n’autoritzava la construcció i, un cop acabat, imposava el dret de pontatge, exceptuant-ne els veïns d’Esponellà i els de Porqueres i Merlant, ja que tots ells havien treballat i contribuït a la construcció del pont. Que fou una obra extraordinària per aquells temps, ens ho diuen les seves característiques: 16 m d’alçada sobre les aigües i 156 m de llargada sobre sis arcades semicirculars, la central més gran que les altres. Moltes pedres tallades porten, encara, els senyals dels diversos picapedrers que hi treballaren. Amb motiu de la Guerra Gran, el marquès de Las Amarillas donà ordre de volar-lo, per tal d’impedir el pas de les tropes franceses. A pesar de l’oposició de la gent d’Esponellà, el pont va ser inutilitzat enderrocant-ne l’arcada central; al començament del segle XX fou restaurat. El 1939 fou volat de nou, però es restaurà aquell mateix any.
De les festes d’Esponellà destaca la festa de la Candelera i Sant Blai, que s’escau el dissabte després del 2 de febrer; l’acte central i tradicional és el ball del Tortell, amb els elements que el componien originàriament recuperats el 1990. El Dilluns de Pasqua té lloc la benedicció i el repartiment de panets; i pel setembre, el diumenge després del 26 té lloc la festa major de Sant Ciprià i dels Sants Metges.
Altres indrets del terme
El poble de Centenys (44 h el 2005) és situat a la sud del terme, vora la riera de Centenys, a 255 m d’altitud. El lloc és esmentat el 922. La parròquia és dedicada a sant Iscle. És un edifici romànic, d’una sola nau i absis semicircular sobrealçat, datable als segles XI i XII. Són notables algunes masies d’aquesta parròquia. El 1698 era lloc reial. La festa de Sant Iscle i Santa Victòria s’escau el primer cap de setmana de novembre. Al N del terme, a la dreta del Fluvià, hi ha emplaçat el poble de Vilert (39 h el 2005). De la seva església parroquial, dedicada a santa Maria, depenen les de la Trinitat i de Sant Esteve, situades dintre el seu terme parroquial. És una església romànica, de la qual es conserva gairebé únicament l’absis, perquè va ser modificada durant el segle XV. El lloc, que formà part del comtat de Besalú, fou de la jurisdicció del monestir de Sant Esteve de Banyoles. El 1698 era lloc reial. La festa major del poble se celebra el 8 de setembre.
Al veïnat de Martís, situat al SW del cap de municipi, hi destaca l’edifici de Can Bofí de la Torre, esmentat el 1320. Prop seu hi ha la cova de les Encantades de Martís, amb restes eneolítiques i de les primeres edats dels metalls. Batllori és un veïnat situat prop del Fluvià. El veïnat de les Caselles és a la banda esquerra del Fluvià i el de les Anglades és prop del poble de Vilert, a la riba dreta del riu. Altres veïnats són el de Borrell i Brunsó, situats a la part meridional del terme. Entre tots els veïnats sumaven 196 h el 2005.
La història
El castell d’Esponellà, el territori del qual ocupava, més o menys, l’actual municipi, fou erigit en castell termenat el 1381. El seu origen s’identifica en una torre o força de vigilància, de la qual foren castlans, ja durant el segle XI, els Creixell de Borrassà, família que assolí una notable influència en els estrats de la petita noblesa rural gironina.
El successiu canvi de posseïdors (els Creixell foren succeïts pels Palera durant els segles XII i XIII) explica el fet que la torre no passés de ser lloc de vigilància i control, sense assolir la categoria de vertader castell termenat. En aquest segle, el rei Jaume I permeté a Guillem de Palera la reedificació de la força. Després el castell passà a mans de la família de Vilademuls sota la senyoria de Dalmau de Rocabertí, el qual traspassà els drets del castell als Sort. A la darreria del segle XIV, el rei Pere el Cerimoniós vengué el lloc a Guillem de Colteller, facultat per a la construcció d’un castell que es creu fou bastit sobre la torre que ens ocupa. D’aquesta transacció data la fundació de la baronia d’Esponellà, per tal com el monarca concedia, amb les terres, el mer i mixt imperi i la jurisdicció civil i criminal. Encara canvià de mans la baronia i el castell, car al segle XV n’eren senyors els Corbera, més tard els Muntanyà i finalment els Berard. Dins l’àmbit del castell, hom hi construí una capella dedicada a la Mare de Déu de l’Esperança.