Rafael Estrany i Ros

(Mataró, Maresme, 1884 — Barcelona, 1958)

Pintor, aquarel·lista i gravador.

Instal·lat a Barcelona el 1900, es formà a l’Acadèmia Baixas; el 1903 anà a París —Académie Julian—, i després a Brussel·les, on s’inicià en l’aiguafort. Es presentà el 1906 a Barcelona, on feu nombrosíssimes exposicions individuals; també exposà sovint a Mataró —on dirigí l’Escola Municipal d’Arts i Oficis i el Museu Municipal—, així com a Madrid (1916), París (1922), Saragossa, València i Tortosa (1952), i col·lectivament a diverses capitals d’Europa i les dues Amèriques. Tingué medalles d’or de l’Exposición Internacional de Panamà (1916) i de l’Acadèmia de Sant Jordi. Conreà especialment la marina, el paisatge i la figura, sovint amb una visió un punt turmentada. La seva obra, que participa d’un cert expressionisme, es caracteritza per una pinzellada nerviosa —accentuada amb els anys— i es beneficia d’una sòlida construcció.