Lluís Falguera i Jutglà

(Olot, Garrotxa, 24 de setembre de 1866 — Olot, Garrotxa, 27 de setembre de 1930)

Religiós escolapi, orador i dramaturg.

Biografia

Vestí la sotana calassància a Moià el 16 de gener de 1881 i hi professà el 6 de gener de 1883. Estudià la carrera eclesiàstica a la casa central de San Marcos de Lleó (1883-87).

Començà ensenyant en el col·legi de Sant Antoni, però el 1902 fou enviat al de Sarrià, on passà la resta de la seva vida. Féu classes de literatura, preceptiva literària, psicologia, lògica i ètica. Fou un bon cal·lígraf, com ho demostrà de jove organitzant exposicions de treballs manuals, en les quals inclogué algun dels seus treballs.

Escriví assíduament en diferents diaris, com El Correo Catalán, Las Noticias i Noticiero Universal. Des del 1914 dirigí les memòries de l’Escola Pia de Sarrià, amb una introducció pròpia. El 1908 s’encarregà d’organitzar les vetllades dels dies de carnaval per als alumnes interns. Així mateix, escriví algunes obres teatrals adients a l’edat dels alumnes i que els instruïssin moralment, de les quals era el director escènic, i preparava els alumnes perquè declamessin adequadament. Aquestes peces incorporaven passatges musicats, a càrrec del professor de música del col·legi, Josep M. Ballvé, o d’algun altre professional, per tal d’atreure més l’atenció del públic. Algunes d’aquestes obres s’imprimiren i es representaren en altres escoles.

La representació que tingué més ressò fou Visiones artísticas de la vida de San José de Calasanz, escrita el 1917 amb motiu del tercer centenari de la fundació de l’Escola Pia i musicada per Josep Martí Cristià, que es representà en un teatre de Barcelona.

També fou l’ànima dels festivals de fi de curs, dels quals la premsa se'n feia ressò cada any.

Fou un reconegut predicador i la seva veu s’escoltà durant més d’una quaresma a la catedral, a Santa  Maria del Mar i a Sant Agustí, els tres temples més espaiosos de la ciutat de Barcelona.

Era brillant i buscava l’ostentació tan personal com de l’escola. Contribuí fortament a forjar la imatge del col·legi de Sarrià. Sabia guanyar-se amics i els aprofitava per als seus objectius. Mantingué bones relacions amb els caps militars de la plaça i els anys de la Dictadura de Primo de Rivera utilitzà l’amistat amb el general Barrera per intentar donar un rumb espanyolista a la província.

Obres 

  • "Atended y ved si hay dolor que iguale a mi dolor!". La Academia Calasancia, órgano de la Academia Calasancia de las Escuelas Pías de Barcelona, XII (Barcelona 2 abril 1903), núm. 265, pàg. 325-331.
  • Canción de amor. Comedia dramática en cuatro actos y un prólogo (1915). Música Josep M. Ballvé. Barcelona: Imp. J. Huguet.
  • Canción de amor. Comedia dramática original (1915). Música de Josep M. Ballvé. Barcelona: Imp. Joaquín Mora.
  • Cigarras y hormigas. Comedia dramática en cuatro actos y cinco cuadros (1916). Música de Llorenç Carbonell. Barcelona: Imp. Elzeviriana de Borrás, Mestres y Cía.
  • El manuscrito de una dama. Drama en tres actos (1910). Barcelona.
  • El pequeño bohemio. Idilio en un acto y dos cuadros (1913). Música de Pau Gené. Barcelona: Imp. Elzeviriana.
  • El Príncipe indómito, ó, El milagro de las rosas. Comedia en cuatro actos (1909). Música de Josep M. Ballvé. Barcelona: Imp. Elzeviriana Borrás y Mestres.
  • El Santo de la Abuelita( segunda parte de la Gitanilla ). Comedia lírica en un acto (1910). Música de Pau Gené. Barcelona: Imp. Elzeviriana Borrás y Mestres.
  • "Infancia de José de Calasanz. Cuadro primero de las visiones artísticas”. Ave Maria [Escola Pia de Sant Antoni], 14 (Barcelona 15 agost 1920), núm. 222, pàg. 10-15.
  • La eterna historia: Comedia lírica en tres actos y en prosa (1908). Música de Joan Bta. Lambert. Barcelona: Elzeviriana de Borràs y Mestres. [2a ed. Barcelona: Elzeviriana de Borràs y Mestres.]
  • La Gitanilla o haz bien y no mires a quien (1910). Música de Pau Gené. Barcelona: Imp. Elzeviriana - Borrás y Mestres.
  • La mala hierba. Comedia dramática en cuatro actos y un epílogo (1917).Música de Santiago Segura. Barcelona: Imp. J. Huguet.
  • "La obra cumbre de Cervantes”. La Academia Calasancia, órgano de la Academia Calasancia de las Escuelas Pías de Barcelona; XXXVI (Barcelona gener 1927), núm. 806, pàg. 7-11; (febrer 1927), núm. 807, pàg. 53-56.
  • "La religión y el progreso”. El Eco de Sitges (Sitges 21 març 1915), núm. 1505, pàg. 4.
  • Los envidiosos. Comedia dramática en tres actos (1917). Barcelona.
  • Los héroes de la patria y el P. Basilio Boggiero, drama histórico en cuatro actos (1913). Barcelona: Imp. Elzeviriana de Borrás, Mestres y Cía.
  • Los pájaros sueltos. Comedia en tres actos estrenada en el Teatro del Internado de Sarriá el día 18 de febrero de 1912 (1912). Barcelona: Tip. La Académica.
  • Pascua florida. Comedia dramática en tres actos y cuatro cuadros (1911). Barcelona: Elzeviriana de Borràs y Mestres.
  • Tercer centenario de la fundación canónica de las Escuelas Pias 1617-1917 [Programa de les festes]. Concert: Visiones artísticas de la vida de San José de Calasanz. Escrita per Lluís Falguera; música de Llorenç Carbonell, Josep Marti Cristià i Joan Borràs de Palau. Barcelona, 1917.
  • Quien mal anda. Barcelona, 1920.
  • "P. Eduard Llanas i Jubero schp.]"La Academia Calasancia, órgano de la Academia Calasancia de las Escuelas Pías de Barcelona, XIII (Barcelona 11 agost 1904), núm. 297, pàg. 618.

Bibliografia 

  • Alonso Marañón, Pedro Manuel (1996). La Iglesia docente en el siglo XIX: escuelas Pías en España y en América. Formación del profesorado y expansión educativa. Guadalajara: Universidad de Alcalá de Henares. Servicio de Publicaciones, pàg. 568.
  • Brugueras, Ignacio. “Aplicaciones del modernismo. Al Rdo. P. Luis Falguera”. La Academia Calasancia, órgano de la Academia Calasancia de las Escuelas Pías de Barcelona,  IX (Barcelona 21 desembre 1899), núm. 186, pàg. 119-120
  • "Consueta”.  Ephemerides Calasanctianae (Roma setembre-octubre 1932), núm. 5, pàg. 227-228.
  • Diccionari d’història eclesiàstica de Catalunya (2000). Vol. II. Barcelona: Generalitat de Catalunya / Editorial Claret, pàg. 142.
  • Diccionario enciclopédico escolapio (1983). Vol. II: Biografías de escolapios. Salamanca: Ediciones Calasancias, pàg. 218.
  • Enciclopedia Universal Ilustrada (1924). Vol. 23. Barcelona: Hijos de J. Espasa, pàg. 137.
  • Florensa, Joan (2010). El projecte educatiu de l’Escola Pia de Catalunya (1683-2003): una escola popular. Barcelona: Societat d’Història de l’Educació als Països de Llengua Catalana / Escola Pia de Catalunya.
  • Gran Enciclopèdia Catalana (1987). 2a ed. Vol. 10. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
  • Navarro, Samuel. “Una exposición notable [en la Escuela Pía de Sant Antoni]". La Academia Calasancia, órgano de la Academia Calasancia de las Escuelas Pías de Barcelona (Barcelona 5 agost 1897), núm. 129, pàg. 594-599.
  • Puig i Reixach, Miquel (1998). L’Escola Pia de Sarria (1894-1995). Barcelona: Escola Pia de Sarrià - Calassanç.
  • Vesga, Francisco (1917). Calígrafos escolapios. Madrid: Revista Calasancia.