Autodidacte, de molt jove exercí de pintor decorador. El 1871 passà a residir a Barcelona, des d’on, després d’integrar-se activament al renaixement literari, actuà d’enllaç cultural amb València (fou soci corresponsal de Lo Rat-Penat) i als Jocs Florals de l’entitat del mateix nom fou premiat per la llegenda La bala d’argent, 1879). Formà part de la redacció de la segona època de Lo Gai Saber. Col·laborà també en La Renaixença, La Ilustració Catalana, La Federació, El Obrero, La Solidaridad i d’altres periòdics. Publicà assaigs (La dona, estudi crític-filosòfic, 1880), divulgà els clàssics catalans (Obres d’Ausiàs March, 1886, que provocà una justificada crítica negativa de Jaume Massó i Torrents, i Obres en prosa de mossèn Roís de Corella, 1887), escriví obres de creació (Plançons. Novel·les, llegendes, balades, quadros, qüentos, 1882, i Trobes en llaor de Maria Santíssima, primer llibre imprès a Espanya, 1889) i elaborà una antologia literària escolar (Eloqüencia catalana, 1891), molt reeditada, a més de poemes i altres obres de creació.
Eloqüencia catalana (1891), de Francesc Fayos i Antoni
© David Montón
Escriptor.