Pere de Fenollet i de Canet

(?, ? — ?, 1353)

Segon vescomte d’Illa (Pere VII de Fenollet).

Fill i hereu de Pere de Fenollet i d’Urtx. Promès de Francesca de Castellnou, filla i hereva del vescomte Jaspert (V), aquest trencà el contracte matrimonial, i en morir (1321), devia a Pere la suma de 20 000 lliures; el rei Sanç I de Mallorca ordenà, aleshores, la venda forçada, a favor de Pere, dels castells de Sant Feliu d’Amunt i d’Avall i els drets de feu de Corbera i de Llupià. Fou lloctinent dels comtats pel rei Sanç I des del 1322, i gran camarlenc, conseller i confident de Jaume III, que el cobrí de favors, cosa que no impedí que Pere es passés al rei de Catalunya-Aragó. Empresonat el 1343 per ordre de Jaume III, fou alliberat per Pere III (1344). Durant el procés instruït al rei de Mallorca fou un testimoni implacable contra aquest. El 1345, després de l’annexió a la resta de Catalunya dels comtats de Rosselló i Cerdanya, Jaume III posà setge al seu castell de Corbera, i aleshores ell, fingint penediment, obtingué de Jaume III un contracte secret pel qual Pere, si recobrava els comtats, rebria terres, càrrecs i rendes; però el 1347 rebutjà una temptativa de Jaume III per apoderar-se del Conflent. El 1350 era a París com a ambaixador de Pere III per negociar amb Felip VI la venda de la senyoria de Montpeller, interrompuda per la mort del francès. Vers el 1350 heretà, del seu cosí germà Ramon (IV) de Canet, el vescomtat de Canet. El 1329 s’havia casat amb Marquesa de Saportella, que li aportà les baronies de Lluçà i la Portella.