Fill d’Andreu de Fenollet i de Saportella. El 1385 es casà amb Constança de Pròixida i Carròs, filla d’Elf i vídua de Francesc de Perellós, vescomte de Roda. El 1392 fou nomenat vicari dels ducats d’Atenes i Neopàtria. El 1415 hostatjà l’emperador Segimon a Canet. Fou el darrer de la línia primogènita del llinatge i, en morir, les senyories de Sant Feliu d’Amunt i d’Avall i del Soler passaren (1424) a la seva fillastra, Violant de Perellós i de Pròixida; la baronia de Castellnou i les senyories de Clairà i Sant Llorenç de la Salanca passaren (1424) a la seva neboda (filla de cosina germana), la reina vídua Margarida de Prades (la qual, el 1426, les vengué a Ramon de Perellós); els vescomtats d’Illa i Canet foren segrestats per la corona el 1423, i el 1425 foren atribuïts a Bernat Galceran de Pinós.