El seu cognom també apareix escrit en la forma Ferrando de la Càrcer. Fou algutzir reial de Mallorca a partir del 1608, i en aquest càrrec sobresortí pel zel en la persecució de bandejats. Partidari de la facció dels Canavall, l’empresonament (1619) dels integrants de la colla de la Selva, involucrats en l’assassinat del jutge Jaume Joan de Berga, donà lloc a un enfrontament continuat amb el jutge de l’Audiència Agustí Albanell, partidari dels Canamunt i enemic personal seu. Relacionat amb el mateix conflicte, la detenció per ordre del virrei de l’algutzir major de la Inquisició Sebastià Garcés, li comportà l’excomunió temporal (1623).
És autor de l’obra moralitzadora en quintets Tractat dels vicis i mals costums de la present temporada, de marcat to popular i escrita en un llenguatge senzill i natural, però que inclou curiosament algunes citacions clàssiques. Imprès com a llibret de lectura popular, tingué una gran difusió: entre el 1616 i el 1865 se n’han documentat almenys tretze edicions. Amb la mateixa intenció moralitzadora compongué una altra obra més ambiciosa, amb trets més barrocs i varietat mètrica, el Vigilant despertador, acabada el 1623, el manuscrit de la qual es conserva a la Societat Arqueològica Lul·liana i que restà inèdit. Per a aquest llibre escriví diversos sonets preliminars i dos pròlegs, en el segon dels quals expressa la necessitat d’intensificar el conreu literari de la llengua. El 1988 l’obra fou editada a cura de Joan Mas i Vives, que en feu un estudi aprofundit i, entre altres aportacions, demostrà com a molt improbable l’atribució de les dues obres esmentades a dos autors diferents del mateix nom, pare i fill, acceptada fins aleshores.