Col·laborà a “D’Ací i d’Allà” (des del 1918), “La Veu de Catalunya” (des del 1924) i en diversos diaris i revistes de Madrid. Gran amic de Lluís Bagaria, conreà un preciosisme decorativista molt típic dels anys vint. Fou un dels primers decoradors que es dedicaren al cinema. A la postguerra efectuà exuberants decoracions per als espectacles dels Vienesos, en col·laboració amb Francesc Fontanals.