Florida

Vista de la localitat de Ponce Inlet, a l'estat de Florida

Estat dels EUA, entre l’Atlàntic, a l’est, el golf de Mèxic, a l’oest, i els estats de Geòrgia i Alabama, al nord.

La capital és Tallahassee (133 718 h [est 1994]). Comprèn la totalitat de la península de la Florida, més un sector continental que forma part de la plana al·luvial del golf de Mèxic. El clima és semitropical, més suau al nord (12,6°C de mitjana anual a Jacksonville i 19,5°C a Miami), i amb pluges d’estiu, acompanyades de tifons, que superen els 1 500 mm anuals. La vegetació dominant és el bosc, de caducifolis al nord i d’espècies tropicals al sud; a les maresmes de les Everglades, on des del 1934 hi ha un important parc nacional, es presenta combinat amb una gran varietat d’espècies botàniques menors. Amb una densitat de 93,5 h/km 2 (est 1995), la població es concentra a les costes, especialment a l’oriental, i és urbana en més del 85% (1995). Des del 1910 (753 000 h) la població s’ha multiplicat per nou, i en el decenni 1950-60 arribà a la cota de creixement més gran dels EUA: el 78%. Les principals aglomeracions són: Miami, Tampa, Saint Petersburg, Jacksonville i Port Lauderdale. La població és blanca en més del 80% i negra en prop d’un 14%. A banda d’un 1% escàs d’indígenes ( seminoles ), és molt rellevant la població hispana, una majoria de la qual (prop d’un milió) són refugiats cubans. L’economia té com a ingrés principal el turisme, procedent principalment de la resta dels EUA, cosa que ha comportat una forta concentració de la indústria de lleure (Disneyworld a Orlando; Busch Gardens a Tampa, etc). La producció agrícola és molt important, ocupa un lloc destacat en el total dels EUA (cítrics, raïm, tabac, cotó i blat de moro), però només ocupa un 5% de la superfície. Pel que fa a la mineria, Florida produeix la quasi totalitat dels fosfats consumits als EUA, i amb la indústria (alimentària, química, de la confecció i aeroespacial a Cape Kennedy i altres localitats) és la segona font de riquesa de l’estat. A les extenses xarxes de carreteres i ferrocarril cal afegir-hi uns 600 aeroports.