El terme ocupa una depressió o fondó gairebé tancada i de probable origen càrstic, allargada entre la serra de Crevillent (835 m alt.), al S, la d’Algaiat (1 053 m alt.), al N, i la de l’Ofra, a l’E, i travessada per la rambla de Tolomó, afluent a la de Tarafa. El fons de la coma és a uns 300 m d’altitud. Gairebé la meitat del sòl és forestal (3 127 ha); en les 3 634 ha de conreu, els deu darrers anys hi ha retrocedit radicalment la cerealicultura tradicional, a favor del vinyet (1 140 ha) i de parrals, alguns dels quals en regadiu; predomina no obstant el secà. La ramaderia és poc important i destaca el bestiar porcí. Una activitat residual, l’espardenyera, ha cedit el lloc a una modesta producció de vi, dirigida a les comarques litorals. El seu caràcter primordialment agrari ha determinat la reducció permanent del nombre d’habitants. La vila (1 203 h agl [2006], fondoners; 380 m alt.), aturonada, té encara una dotzena de coves. L’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu de les Neus. Depengué d’Asp fins el 1839. El terme comprèn, a més, les caseries de la Canalosa i d’El Rebalso.